1r. LLENGUA CATALANA CURS 2012-2013: 2013

15 de maig 2013

TEMA 6 LA VARIETAT GEOGRÀFICA.

DIALECTES ORIENTALS

* Les vocals a i e en síl·laba àtona es pronuncien vocal neutra [a] : gorra, balena, havaneres, cafetera.
* Les vocals o u en síl·laba àtona es pronuncien [u] Jo parlo, lloro, museu, polític, cocoter.

TEMA 6 - ELS GENTILICIS

Els gentilicis són els mots que indiquen orígen o procedència. Es formen afegint al lexema del nom del país o població algun d'aquests sufijos, entre d'altres:

à/ ana enc/enca

í/ ina ès /esa

GENTILICIS DEL MÓN

País	Gentilici Masculí	Gentilici Femení
Anglaterra	anglès	anglesa
Argentina	argentí	argentina
Armènia	armeni	armènia
Bolívia	bolivià	boliviana
Brasil	brasiler	brasilera
Bulgària	búlgar	búlgara
Catalunya	català	catalana
Colòmbia	colombià	colombiana
Cuba	cubà	cubana
Egipte	egipci	egípcia
Equador	equatorià	equatoriana
Espanya	espanyol	espanyola
Filipines	filipí	filipina
França	francès	francesa
Grècia	grec	grega
Hongria	hongarès	hongaresa
Índia	hindú	índia
Islàndia	islandès	islandesa
Itàlia	italià	italiana
Marroc	marroquí	marroquina
Mèxic	mexicà	mexicana
Pakistan	pakistanès	pakistanesa
Paraguai	paraguaià	paraguaiana
Perú	peruà	peruana
Polònia	polonès	polonesa
R. Dominicana	dominicà	dominicana
Romania	romanès	romanesa
Rússia	rus	russa
Suïssa	suís	suïssa
Ucraïna	ucraïnès	ucraïnesa
Uruguai	uruguaià	uruguaiana
Veneçuela	veneçolà	veneçolana
Xile	xilè	xilena
Xina	xinès	xinesa

Gentilicis de les comarques de Catalunya

Font: Societat d'Onomàstica

Comarca Gentilici Revisió: Albert Turull (UdL)

Alt Camp de l'Alt Camp

Alt Empordà empordanès, -esa

Alt Penedès penedesenc, -a

Alt Urgell urgellenc, -a

Alta Ribagorça ribagorçà, -ana

Anoia anoienc, -a

Bages bagenc, -a

Baix Camp del Baix Camp

Baix Ebre del Baix Ebre

Baix Empordà empordanès, -esa

Baix Llobregat del Baix Llobregat

Baix Penedès penedesenc, -a

Barcelonès del Barcelonès

Berguedà berguedà, -ana

Cerdanya cerdà, -ana

Conca de Barberà de la Conca de Barberà

Garraf garrafenc, -a

Garrigues garriguenc, -a

Garrotxa garrotxí, -ina

Gironès del Gironès

Maresme maresmenc, -a

Montsià montsianenc, -a

Noguera noguerenc, -a

Osona osonenc, -a

Pallars Jussà pallarès, -esa

Pallars Sobirà pallarès, -esa

Pla de l'Estany del Pla de l'Estany

Pla d'Urgell del Pla d'Urgell

Priorat prioratí, -ina

Ribera d'Ebre riberenc, -a

Ripollès ripollès, -esa

Segarra segarrenc, -a

Segrià segrianenc, -a

Selva selvatà, -ana

Solsonès del Solsonès

Tarragonès del Tarragonès

Terra Alta terraltenc, -a

Urgell urgellenc, -a

Val d'Aran aranès, -esa

Vallès Occidental vallesà, -ana

Vallès Oriental vallesà, -ana

TEMA 6 - ELS DERIVATS ( 1 )

El lexema o radical és aquella part del mot que no varia, que es repeteix en tots els derivats i que aporta la màxima quantitat de significat.

EXERCICIS FÀCILS I DIVERTITS DE MOTS DERIVATS

Més informació sobre derivats

Exercicis de mots derivats

TEMA 6 - ELS PRONOMS--

Els pronom és el mot que serveix per substituir un nom ja enunciat i evitar-ne, així, repeticions innecessàries. Per exemple, en la frase Vam portar la verdura a les pageses i elles la van vendre, els mots elles i la, que designen les pageses i la verdura respectivament, són pronoms.

Hi ha diferents tipus de pronoms:

Personals, que se subdivideixen en forts o tònics ( duen accent tònic i es poden pronunciar sols ) i febles o àtons ( no duen accent tònic i van units al verb).

Altres pronoms : demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits, interrogatius i relatius.

Exercicis de pronoms febles

MÉS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES

TEMA 6 - ORTOGRAFIA -- LES GRAFIES B / V

10. Les lletres b-v i la h. Exercicis

1. Escriu en els buits b o v segons les normes estudiades

1. Fixa´t en la lletra amb què acaba el mot primitiu i escriu la que li correspongui en el derivat.

adob: ado.ar; rep: re.ia; escriu: escri.ent; haurà; ha.er; cap: ca.ia.

2. Escriu les formes d’imperfet d’indicatiu dels verbs següents, en la persona indicada.

Així: tornar: (jo) ... tornava...

Anar (tu): .........................................; buscar (nosaltres): ............................; posar (ells): ...................................; portar (vosaltres): ......................................

3. Escriu la forma femenina dels mots següents.

blaus: .............................; vius: .......................................; nou: .............................;

seu: ................................

2. Divisió i imperfets

1. D’acord amb les normes de derivació estudiades , escriu en els buits b o v.

llo.a, cal.esa, be.em, escri.im, plo.ia, mo.ien, ca.ien, ha.ien, d’ador.ar-ho

2. Completa l’arrel i la forma d’imperfet d’indicatiu dels verbes següents escrivint b o v en els buits:

trobar: tro.a.a; canviar: can.ia.es; aprovar: apro-a-en; comprovar: compro.à.em; emprovar: s’empro.a.a; treballar: tre-allà.eu; arribar: arri.a.en; rebentar: re.enta.es; governar: go.erna.a.

3. Completa els mots de les frases següents amb v o b segons es tracti de derivats o de pesudo-derivats

1. Davant de casa, hi ha.ia un automò.il aparcat que no el mo.ien mai de lloc.

2. La feina d'escri.ent actual és diferent de la que feia l’antic escri.a.

3. No és gaire pro.able que apro.i l’assignatura estudiant tant poc.

4. Aquests diners que de.em, apunta’ls a l’apartat de dè.it.

5. Esta.a preocupat per la se.a cal.esa; per això, ha.ia pro.at molts remeis contra la cal.ície.

4. Omple els buits de les frases següents amb b o v

1. No tro.a.a per enlloc un recan.i per al meu automò.il.

2. Arri.a.en del viatge força re.entats, però gens a.orrits.

3. El qui ha.ia d’inter.enir era un ad.ocat que tre.alla a la Conselleria de Tre.all del go.ern de la Generalitat.

4. De.ia molts diners, però no mo.ia ni un dit per solucionar-ho.

5. Ahir, a Àla.a, al País .asc, es jutja.a un cas d’a.ortament.

6. L’Este.e ana.a amb el com.oi que va .olcar a Còrdo.a.

7. Els lectors escri.ien moltes cartes, en les quals desapro.a.en aquells actes.

8. En Jaume és un noi espa.ilat, desin.olt, sese cap .ena als ulls.

5. Completa les frases següents, omplint els buits amb el mot adequat

1. El nen tirava .......................... als micos.

2. Bevien ........................... de xufla.

3. A l’................................. es glaça el riu i no es desgela fins a la primavera.

4. Pescava en aquell riu amb un ................................... molt resistent.

5. Ha acabat d’estudiar solfeig i aviat començara l’............................

6. La festa va acabar amb el llançament de ...................................

7. A l’entrada del port, el vaixell ha ................................la bandera.

8. A les cinc faran la ............................................ de peix al Pòsit dels pescadors.

9. Aquells nois haven quedat .................................... a causa de la guerra.

10. Cal conrear en un .......................... aquestes plantes.

EXERCICIS INTERACTIUS SOBRE LA B / V

CASOS CONFLICTIUS :

baca ( del cotxe) vaca (animal)

baga ( nus o llaçada ) vaga (aturada laboral)

ball ( dansa ) vall ( depressió entre muntanyes)
bellesa ( qualitat de bonic) vellesa ( ancianitat)
bena ( tira de teixit ) vena ( vas sanguini)
beure ( ingerir líquids ) veure (percebre per la vista)
bola ( cos esfèric ) vola ( del verb volar)
bot ( salt ) vot ( acció de votar)
buit ( que no és ple ) vuit ( numeral).

TEMA 6 - ELS GÈNERES PERIODÍSTICS: LA NOTÍCIA

TEMA 6 - ELS GÈNERES PERIODÍSTICS : LA NOTÍCIA -

Els gèneres periodístics informatius tenen un objectiu prioritari: la narració d'uns fets reals tal com s'han esdevingut. Aquests gèneres, entre els quals destaca la notícia, ocupen la major part d'espai en la premsa escrita i en els programes informatius dels mitjans audiovisuals ( ràdio i televisió )
La notícia és el relat breu d'un fet nou, actual i d'interès general, transmès amb màxima objectivitat i que aporta el màxim d'informació sobre els esdeveniments ocorreguts. Respon al criteris d'actualitat, immediatesa, novetat i proximitat.

ESTIL I INFORMACIÓ EN LES NOTÍCIES.

El gènere informatiu per excel·lència és la notícia, que explica un fet actual nou per al lector o l'oient. El periodista informa, és a dir, narra objetivament, com un observador, els fets que s'han produït. És per això que en la redacció d'una notícia s'evita siempre l'ús de la primera persona del singular o del plural ( jo o nosaltres)
Pel que fa al contingut, les notícies solen respondre les sis preguntes clàssiques, corresponents a la informació més rellevant que hi ha d'aparèixer. En el món periodístic reben el nom de les 6W, que corresponen a la lletra comuna d'aquestes sis preguntes en anglès:

Qui? (who) : el protagonist de la notícia.
Què? (what) el fet que ha ocorregut.
Quan? (when): el dia, l'hora o el moment en què s'ha produït el fet.
On? (where) : el lloc on s'ha produït el fet.
Per què?(why) : la causa o el motiu del fet.
Com?: (how) : la manera com s'ha esdevingut el fet.

Parts de la notícia

Si escrius un títol i redactes una notícia sobre algun fet que hagi succeït a Catalunya, tindràs un punt positiu per a l'examen del tema 6.

10 d’abr. 2013

L'APÒSTROF

L' APÒSTROF

Aquí teniu alguns exercicis sobre l'apòstrof

23 de febr. 2013

TEMA 5. EL REPORTATGE

EL REPORTATGE

El reportatge és un tipus d'escrit periodístic que sol aparèixer en els mitjans de comunicació orals i escrits amb la finalitat de presentar, monogràficament, una informació d'interès general.
Els reportatges escrits , és a dir, els publicats a la premsa ( diaris, revistes, butlletins, etc.) solen exposar la informació general ( el contingut) a partir de diferents elements que ajuden a presentar, d'una manera més atractiva per al lector, la informació que es vol transmetre. Els recursos de què se serveix el reportatge escrit són bàsicament dos: els recursos gràfics i els recursos tipogràfics.
Els recursos gràfics o visuals ( il·lustracions, fotografies, mapes, taules, color, etc) poden afavorir la bona disposició del lector a llegir-los.
Els recursos tipogràfic, és a dir, l'ús de diferents tipus de lletra ( negreta, cursiva, subratllats, etc.) i lletres de mides diverses per als diferents apartats (títols, subtítols, peus de fotografía, etc) aclareixen i ajuden a comprendre millor el text.

16 de febr. 2013

COM SERÀ L'EXAMEN DEL TEMA 4

Hi haurà un dictat on hi haurà moltes paraules del vocabulari del mercat que hem estudiat al final del tema 4 : cnaslaladeria, peicateria, fleca, fruiteria, cireres, calamars, escamarlà....